Noemí Fenoy Ramon Castells MESTRES DE L'ESCOLA "JAUME MIRET" SOSES
Tarda-nit emocionant i corprenedora, revestida de pinzellades que han dibuixat una meravellosa escena en les nostres retines i han gravat un paisatge imborrable a les nostres ments i als nostres cors.
GRÀCIES Marta, Josep Ramon, Olga, Mar, Joan, M. Àngels, Josep Ramon, Ramon, Imma, Mario, Núria, padrina de la Davínia, la Maria i en Joan, Laura, Núria, Maria, Hassan, Mouhcine, Oriol, Abel, Isaac, David, Núria i Miquel per una vetllada no irrepetible (per molts anys sigui) però sí inigualable i inesborrable.
Una casa oberta, somriures i paraules al voltant d'una taula, mirades afables i amables pertot arreu, neguit alegre de canalla amunt i avall, sopar d'etiqueta cuidat fins al mínim detall, lligams d'amistat cada cop més evidents, sòlids i inextingibles...
Tants motius per donar gràcies...
Sempre hem compartit el parer que l'escola s'estén molt més enllà de les aules i de les parets, de les explicacions i de tot un currículum que ha d'ésser ensenyat. La formació es construeix amb una constància mil·limètrica que no s'atura mai, que és progressiva i que en cap cas mor ni s'apaga.
Sempre hem estat del parer que si no s'estima de debò la formació és falsa i no té sentit.
Enguany (i en el decurs dels darrers dos anys) ens hem dedicat, talment com ho fa el blat, a treure una mica de tija (la suficient per tal d'oxigenar-nos) però, sobretot, a fer arrels profundes, resistents i segures al costat de les votres filles, dels vostres fills i també a prop vostre. Podem dir que ha estat una experiència tan summament enriquidora que ara el fet de seguir creixent junts és ja una evidència i una -si ens ho permeteu- necessitat que ens ve molt de gust de satisfer.
La senyoreta vola cap a Alcarràs. Ella assegura que tornarà...
Jo em quedo a Soses. Vull no marxar-ne en temps...
Vull veure créixer els meus alumnes. Vull estar al cas del seu particular fer-se grans. Vull fer-me gran mentre ells esdevenen dones i homes de profit. Vull estar aquí sempre que em necessitin perquè els nostres dos anys junts no són una etapa més, sinó un pas més en un llarg camí en què encara ens queda molt per compartir.
Vull seguir saludant-vos, mares i pares, vull que les arrels creixin i que les nostres tiges vagin cap amunt.
Quan la meva espiga vinclada pel vent del Baix Segrià sigui madura i rossegi serena, moltes d'altres espigues s'estendran al voltant; tots serem una espiga més i cadascuna de les nostres espigues composarà un camp meravellós. I ens mirarem i veurem que som similars. I sabrem que CONTINUA HAVENT-HI QUELCOM QUE ENS AGERMANA: l'amistat, la nostra semblança, els moments que haurem compartit i el fet de conèixer-nos una mica més.
Ens heu ajudat a fer un pas més i ens heu ensenyat moltes coses.
Estem agraïts per aquest aprenentatge.
Amb la boca grossa us diem ben alt que us estimem!
 |
| BODA ANY 2000 |
 |
| BODA ANY 2011 |
 |
| QUI ÉS EL CRACK I QUI LA VELLA GLÒRIA? |
