EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL

Ungrupunit   SOSES

Dintre del sintagma verbal predicat ens manca d'abordar el reconeixement i substitució del complement circumstancial.  Per tal de començar a identificar aquesta esctructura (recordeu que aboca les circumstàncies de lloc, temps, manera, instrument, companyia, matèria, causa i finalitat) us redrecem a un enllaç que efectua un recorregut global pels diferents tipus de complements que existeixen. A més, a la pàgina us podeu retrobar amb els adverbis, termes fonamentals a l'hora de generar els complements circumstancials (fins i tot aquestes peraules en poden fer la funció).

Preneu paciència i llegiu-vos amb atenció la informació continguda al web que us facilitem.

COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL I ADVERBIS

CIRCUMFERÈNCIA I CERCLE

Ungrupunit               SOSES

   Avui ha estat un dia de mesuraments i càlculs, dins la franja de temps dedicada a la Matemàtica. Avui, per primer cop, ens hem apropat de manera lògica i deductiva a la determinació del perímetre (longitud) de la circumferència a partir del diàmetre i bo i esbrinant la raó del nombre pi (3,1416, aprox.).

   Demà executarem de manera pràctica i a través de la PDI els procediments de càlcul de la longitud i també del diàmetre, amb la intervenció determinant d'aquest nombre de decimals infinits (pi).

   Mentrestant, podeu repassar els elements de la circumferència i del cercle a través del primer enllaç que disposem a la part inferior d'aquest article. Hi ha, a més, un segon link molt alliçonador en què podeu manipular una circumferència per tal de, després, calcular-ne la longitud i esbrinar la superfície del cercle que inclou al seu interior. Simplement heu de seguir les instruccions i moure el punt A amb el ratolí per tal de modificar la longitud del radi i poder obtenir així diferents mesuraments.

Som-hi! 

REPÀS DELS ELEMENTS DE LA CIRCUMFERÈNCIA I DEL CERCLE

RECORDEM ELS CONCEPTES APRESOS I PRACTIQUEM!

POLSERES VERMELLES

ABEL FONT         LAURA COMPANY       SOSES

Polseres vermelles és la serie que més èxit ha tingut a TV3, la televisió pública de Catalunya.
La sèrie en qüestió tracta d'un grup de nois (el Lleó, la Cristina, el Jordi, el Roc, l'Ignasi i el Toni ). Cadascun d'ells té un problema diferent -càncer, anorèxia, estat de coma, els ossos aixafats i problemes al cor-. Els sis protagonistes enfronten les seves malalties i s'ajuden entre ells. El seu lema és que sempre hi ha d'haver un líder, un guapo, una noia, un llest, un segon líder i algú imprescindible.
Paga la pena mirar-la !!!

CAPÍTOLS POLSERES VERMELLES

L'ESTRUCTURA I EL COR DE LA TERRA

Ungrupunit          SOSES

Iniciarem, demà mateix, el repàs enfocat a recordar l'estructura de la Terra; un recorregut mitjançant el qual farem memòria per tal de recuperar de la nostra base de dades els elements més importants de cadascuna de les tres capes -atmosfera, hidrosfera i geosfera- que constitueixen la nostra Terra.

Entorns gasosos, líquids i també sòlids possibiliten i sostenen, en una meravellosa interacció continuada, els nostres passos i el nostre alè.

De moment i, per tal d'anar fent boca, apropeu-vos a les següents projeccions...

PLANETA HUMÀ...

Ungrupunit   SOSES

Relaxeu-vos, ompliu els vostres pulmons d'aire i deixeu-lo anar a poc a poc...

Meravelleu-vos amb la diversitat que ens enriqueix, amb els colors que tenyeixen la nostra pell, amb les maneres de ser, de sentir, d'entendre i de sobreviure que gastem...

Admireu com l'ésser humà lluita per tal de seguir endavant i no deixar d'ésser una identitat més en aquest, el nostre PLANETA HUMÀ.

Bon cap de setmana...

PER QUÈ, AL JAPÓ?

Ramon Castells Mestre de l'ESCOLA JAUME MIRET   SOSES

Aquests dies la humanitat resta -des que es lleva el sol i fins que es gita al capvespre-commocionada i perplexa davant les successives rèpliques sísmiques que estan assotant i assolant a la vegada bona part de la costa nord-est del Japó.

A l'aula hem estudiat la teoria de la deriva continentat formulada per Alfred Wegener i avalada més endavant per tota la comunitat científica. Ens hem adonat de com la litosfera  conforma en el seu conjunt global una espècie de trencaclosques sòlid que llisca imperceptiblement sobre l'astenosfera, on el magma rabeja delerós de manifestar-se. Sabem, a més, que l'anomenat cinturó de foc del Pacífic és la zona que recull una major quantitat d'activitat sísmica i que allotja, al seu torn, nombrosos volcans.

Per tal de contrastar la informació exposada a classe, us apropem ara un article del socioecòleg Ramon Folch, escrit periodístic que resulta summanent clarificador i explica de forma planera per què determinats habitants de la Terra escullen zones "perilloses" (i alhora fèrtils) per tal de viure-hi.

Tingueu paciència i llegiu l'article. Paga la pena!

Per què vivim a prop del perill? (Ramon Folch, socioecòleg, a elPeriódico)

Ara, si encara teniu forces, visualitzeu el vídeo de l'InfoK (TV3)

Vídeo explicatiu tsunami al Japó

FESTES ESCOLARS AL LLARG DE L'ANY

MOUHCINE SKAF         MARIA FLIX       SOSES

Avui ja és setze de març i falten pocs dies perquè acabi el segon trimestre. Aviat no ens n'adonarem i... Ja sera estiu!
Quan va començar el període escolar tots estàvem molt tristos, però teníem ganes de començar...
Vam celebrar diferens festes; entre elles es comptava la Castanyada, Nadal, el dia de la Pau , la visita a l'institut...
Totes les festes van ser divertides... I encara en falten moltes més per celebrar i recordar que ben aviat anirem a l'institut!