UN PAS MÉS

Noemí Fenoy    Ramon Castells      MESTRES DE L'ESCOLA "JAUME MIRET"  SOSES

Tarda-nit emocionant i corprenedora, revestida de pinzellades que han dibuixat una meravellosa escena en les nostres retines i han gravat un paisatge imborrable a les nostres ments i als nostres cors.

GRÀCIES Marta, Josep Ramon, Olga, Mar, Joan, M. Àngels, Josep Ramon, Ramon, Imma, Mario, Núria, padrina de la Davínia, la Maria i en Joan, Laura, Núria, Maria, Hassan, Mouhcine, Oriol, Abel, Isaac, David, Núria i Miquel per una vetllada no irrepetible (per molts anys sigui) però sí inigualable i inesborrable.

Una casa oberta, somriures i paraules al voltant d'una taula, mirades afables i amables pertot arreu, neguit alegre de canalla amunt i avall, sopar d'etiqueta cuidat fins al mínim detall, lligams d'amistat cada cop més evidents, sòlids i inextingibles...

Tants motius per donar gràcies...

Sempre hem compartit el parer que l'escola s'estén molt més enllà de les aules i de les parets, de les explicacions i de tot un currículum que ha d'ésser ensenyat. La formació es construeix amb una constància mil·limètrica que no s'atura mai, que és progressiva i que en cap cas mor ni s'apaga.

Sempre hem estat del parer que si no s'estima de debò la formació és falsa i no té sentit.

Enguany (i en el decurs dels darrers dos anys) ens hem dedicat, talment com ho fa el blat, a treure una mica de tija (la suficient per tal d'oxigenar-nos) però, sobretot, a fer arrels profundes, resistents i segures al costat de les votres filles, dels vostres fills i també a prop vostre. Podem dir que ha estat una experiència tan summament enriquidora que ara el fet de seguir creixent junts és ja una evidència i una -si ens ho permeteu- necessitat que ens ve molt de gust de satisfer.

La senyoreta vola cap a Alcarràs. Ella assegura que tornarà...

Jo em quedo a Soses. Vull no marxar-ne en temps...

Vull veure créixer els meus alumnes. Vull estar al cas del seu particular fer-se grans. Vull fer-me gran mentre ells esdevenen dones i homes de profit. Vull estar aquí sempre que em necessitin perquè els nostres dos anys junts no són una etapa més, sinó un pas més en un llarg camí en què encara ens queda molt per compartir.

Vull seguir saludant-vos, mares i pares, vull que les arrels creixin i que les nostres tiges vagin cap amunt.

Quan la meva espiga vinclada pel vent del Baix Segrià sigui madura i rossegi serena, moltes d'altres espigues s'estendran al voltant; tots serem una espiga més i cadascuna de les nostres espigues composarà un camp meravellós. I ens mirarem i veurem que som similars. I sabrem que CONTINUA HAVENT-HI QUELCOM QUE ENS AGERMANA: l'amistat, la nostra semblança, els moments que haurem compartit i el fet de conèixer-nos una mica més.

Ens heu ajudat a fer un pas més i ens heu ensenyat moltes coses.

Estem agraïts per aquest aprenentatge.

Amb la boca grossa us diem ben alt que us estimem!



BODA ANY 2000




BODA ANY 2011




QUI ÉS EL CRACK I QUI LA VELLA GLÒRIA?



TROBADA A LA PISCINA

Ungrupunit        SOSES

Fem, per mitjà del present post, el recordatori del dia i l'hora en què ens trobarem a la piscina de la Maria. La data ha quedat fixada el proper dissabte, dia 30 de juliol, a partir de les 18:30 hores.

No us descuideu el banyador...

Ens hi veiem!

JO HO PROVARIA

Ramon Castells    MESTRE DE L'ESCOLA "JAUME MIRET"     SOSES

Rellegint els titulars de la versió digital del diari ARA m'ha sorprès gratament el fet de topar amb l'anunci que s'efectua a l'article a què podeu accedir mitjançant un clic a la referència final. Es tracta d'una invitació que efectua el mateix rotatiu adreçada als menuts d'entre 8 i 12 anys que han manifestat algun cop el desig d'esdevenir periodistes o bé que destaquen per la seva espontaneïtat, loquacitat, vehemència i poder de convicció.

A la nostra classe, enguany, hem comptat amb alguns/es alumnes que compleixen els requisits sol·licitats.

Si us ve de gust de participar en aquesta iniciativa (el diari ARA és seriós i rigorós i és qui en darrer terme tira endavant la inciativa) els pares han de fer un correu a l'adreça indicada tot consignant les dades que es demanen. Pel que he pogut llegir, sembla que a partir de la propera setmana (18 de juliol) comença l'experiència.

Si us ve de gust, animeu-vos! JO HO PROVARIA!

ENLLAÇ A L'ANUNCI EFECTUAT PEL DIARI ARA

NOVA DATA PISCINA I SOPARET

Ungrupunit   SOSES

Cal efectuar un canvi en la data acordada per tal de dur a terme la vetllada a la piscina Flix. Com bé sabeu, incialment havíem pensat d'establir la cita el diumenge, dia 31 de juliol. Ara, però, cal esmenar aquesta data i fixar-ne una de nova. El dissabte, dia 30 de juliol, ungrupunit celebrarà la seva trobada al lloc esmentat. Preneu-ne bona nota!

Esperem que l'estiu estigui sent profitós.

NO US OBLIDEU DE TREBALLAR UN XIC CADA DIA!!!

Rebeu totes i tots una forta abraçada.

PISCINA I SOPARET

Ungrupunit          SOSES

La nova data acordada per tal de dur a terme la vetllada social a la piscina de la nostra companya Maria Flix és el diumenge, dia 31 de juliol (a través del bloc ja fixarem l'hora concreta). Confiem de poder-hi ser totes i tots. Personalment, el professor Ramon en té moltes ganes!

Recordeu que el bloc seguirà obert per tal d'acollir les vostres propostes i els vostres comentaris. Esperem que pugui seguir per molts anys ben actiu. D'aquesta manera observarem com us aneu fent grans i quins nous interessos teniu. Pot resultar una experiència interessant!

No us oblideu mai de l'escola, encara que us feu grans. Jo sóc gran i encara no ho he fet.

Recordeu-vos sempre dels mestres que han lluitat per vosaltres.

Heu de saber que, com que vosaltres sou en bona mesura part de nosaltres, quan finalment feu el salt i deixeu l'escola amb vosaltres marxa un bocinet de la nostra ànima.

Seguiu venint. Seguiu opinant.

Serem aquí.

TU TAMBÉ HI ETS!

Ramon Castells     Mestre de l'escola JAUME MIRET  SOSES

Maria, tu també hi ets!

Avui, després d'una setmana d'intriga mesurada, el Departament d'Ensenyament ha publicat els resultats comparatius de les proves de competències bàsiques que els alumnes de tota Catalunya van dur a terme el proppassat mes de maig.

La nostra estimada Maria no va poder dur a terme les esmentedes accions d'avaluació, però he de dir amb orgull que aquest és un fet que no ens ha de preocupar, doncs en els resultats que tot seguit exposarem ella hi és del tot inclosa.

He de dir amb orgull i satisfacció -alumnes, vosaltres també n'heu d'estar molt satisfets- que després de dos llargs anys de treball incessant i incisiu, els resultats obtinguts globalment pel nostre centre són superiors a la mitjana de qualificacions obtingudes a tota Catalunya. Ja sabeu que el que compta és el rendiment i la nota del dia a dia, però no deixa de ser significatiu el fet que les qualificacions que les noies i els nois han obtingut a la prova de la Generalitat reflecteixin també el seu saber fer.

Sabeu que hi ha coses que cal millorar, que cal seguir sent constants, aplicats i molt responsables.

Ara, però, podem respirar tranquils.

Les proves han estat superades.

AGRAÏT I EMOCIONAT

Ramon Castells   Mestre de l'escola JAUME MIRET  

Amic del Josep, de la Laura, de la Maria, de l'Abel, de l'Isaac, de l'Oriol, del Redouane, del David, del Hassan i del Mouhcine.

Estimats alumnes, amics meus; apreciats mares i pares de les alumnes i dels alumnes...

Senzillament, GRÀCIES per tot.

Gràcies per aquests dos anys en què m'heu fet confiança. Gràcies per haver dipòsitat la més preuada de les inversions amb què compteu ara mateix -les vostres filles i els vostres fills- a la caixa d'estalvis de la meva aula. Amb elles i amb ells he compartit moltíssimes coses a banda dels deures i les hores interminables d'estudi. He compartit el creixement personal, l'apropament humà i una estimació que -ironies a banda- sempre hem demostrat mútuament.

Ungrupunit tanca el seu cicle, però no la porta. La més gran de les satisfaccions que pot recollir un mestre és la de saber que els seus nois i les seves noies se l'enduen a dins, a la ment i al cor, i n'utilitzen el model per tal de seguir formant-se i creixent.

És per aquest motiu que avui, finalment, se m'ha escapat la llàgrima. Profundament content pel detall que heu tingut amb mi -l'obsequi que m'heu fet arribar és preciós-, aquesta llàgrima prové de la part del meu ésser que no vol de cap manera que els alumnes emprenguin el vol. En silenci i seriós com sempre he après a estimar-los i crec que ha arribat l'hora de confessar que la profunditat d'aquest sentiment ha estat tan intensa que ara em costa moltíssim de dir-los adéu. En conseqüència, els dic a ells i us dic a vosaltres, pares, fins ben aviat, fins d'aquí a una estona. Fins quan vulgueu. La porta de la meva aula restarà sempre oberta; sempre.

Us porto amb mi.

Professor Ramon. Amic d'Alcarràs.

Com que avui he hagut d'atendre durant tot el matí en David, tingueu en compte si us plau les següents consideracions:

A- Demà dijous seré a l'escola a les 9:00 i m'agradaria, alumnes, que vinguéssiu a l'aula per tal d'acomiadar-me de vosaltres (prometo no manar deures) i donar-vos un full important.

B- Les notes definitives les haureu de recollir en dia trenta de juny (dijous) a partir de les 10:00 hores.

C- MOLT IMPORTANT! Parlaré amb la Mar, la mare de la Maria, per tal de canviar la cita a la famosa piscina (No m'ho puc creure!), la qual estava fixada pel diumenge 3 de juliol (en aquestes dates sóc fora, de boda) i que en cap cas penso deixar escapar. Em ve molt de gust compartir una vetllada amb vosaltres i amb els pares.

Un cop hàgim aclarit la data, ja farem córrer la nova cita. Podeu fer els comentaris que cregueu oportuns.

Moltes gràcies pel regal. Moltes gràcies per la vostra comprensió  paciència. Pares, gràcies pels vostres fills.