Tornar a l'escola...
Quantes vegades hauré desitjat el fet de poder tonar a passar per la llinda de la porta de la meva classe de sempre, anys ençà, i poder així retrobar el temps i els moments en què, en comptes de mestre, era alumne, només un nen innocent sense la càrrega de les preocupacions de l'adult...
Quantes vegades hauré desitjat tornar a l'escola i poder deixar-me endur novament pel corrent de les explicacions dels meus mestres i senyoretes, per la inèrcia dels somriures compartits amb els amics, pels partits i jocs inacabables, per l'olor dels llibres (nous i vells), per la visió reconfortant de les llibretes ben treballades i presentades i, especialment, per la possibilitat d'aprendre cada dia més i de fer-me gran a poc a poc (sense arribar a fer-me'n, si és que aquest fet era possible, és clar...).
Hem acabat -en aquesta realitat d'adult que visc avui i ara- la primera setmana d'un nou curs escolar.
Els alumnes ja són a les aules.
Plegats, creuem cada dia la llinda d'una nova porta, la llinda de la porta de la nostra classe. Amb ells, noies i nois, torno a l'escola i els faig de mestre mentre m'expliquen les seves lliçons, mentre em regalen els seus somriures (de tant en tant i quan cal) i em repten a algun matx de bàsquet (el qual tenen perdut d'entrada, ha, ha!...), mentre em mostren què han llegit la nit anterior, exhibeixen les llibretes amb orgull (amb una gran varietat d'estils de presentació i compleció) i s'apropen perillosament a l'adolescència sense adonar-se'n.
El temps passa i cada dia que s'apaga és un dia menys que podrem aprendre plegats.
No patiu, però...
Demà tornarem a l'escola.
 |
| Plegats, tormen a l'escola... |
2 comentaris:
El article de tornar a l'escola es molt bonic sobretot el final
Laura
Aquest article està força bé, sobretot el final.
Publica un comentari a l'entrada