DIES SENSE VOSALTRES...

Ramon Castells      MESTRE DE L'ESCOLA JAUME MIRET    SOSES

DIES SENSE VOSALTRES...

L'encapçalament de l'article és temptador -des del punt de vista literari- si algú es vol esbravar i evadir-se d'un grup d'alumnes exigents, no sempre motivats i amb ganes que arribi l'estiu per tal de tancar l'etapa escolar, no trobeu?

Que aquest títol, però, no us faci reflexionar massa ni, per descomptat, que de cap manera us meni a pensar en idees macabres que suposadament li poden passar pel cap al vostre "estimat" professor (idees com, per exemple, lligar-vos amb una cinta daurada de Nadal dins un paquet de parets encoixinades, fer un nus ben cridaner a l'embalum amb cinta vermella revestida d'estrelletes nadalenques i passar per l'oficina de correus per tal d'enviar el voluminós detallet uns quilòmetres oceà enllà, a un país com per exemple Islàndia, per tal de no tornar-vos a veure...). No, no es tracta pas d'això...

L'encapçalament de l'article, contràriament al que us pugui passar pel cap, no fa referència a unes ganes irrefrenables de desfer-me de vosaltres... No us feu il·lusions, que us conec!

Efectivament, ara estaré cinc dies sense vosaltres, cinc jorns en què us trobaré a faltar. Sí, sí, ho heu sentit (o, en aquest cas, llegit) bé: he dit que us trobaré a faltar... No es tracta d'una al·lucinació atribuïble al desgast mental que patiu per culpa meva. És una gran veritat.

Sembla estrany, oi? Després de tants deures, d'incomptables exàmens i de duríssimes i inacabables explicacions, de cares llargues i serioses, de pous profunds en què caieu i támbé dels somriures que regaleu en comptagotes... He de reconèixer que us trobaré a faltar! Sé que els dies de descans ens aniran bé per tal d'encarar la recta final del trimestre i sóc conscient també que ja els teníeu ben marcats a l'agenda però, què voleu que hi faci: us enyoraré!

L'escola, una institució d'incalculable valor, una obra d'art que és reinventada cada dia que passa amb el vostre esforç i amb la vostra presència, és capaç de crear, si aprenem a estimar-la i a gravar-la dins el nostre cor, quelcom més que carteres i motxilles personals plenes d'aprenentatges. A l'escola hom aprèn a viure l'educacíó, a conviure enmig d'uns valors de pau i respecte i, si ens hi fixem bé, a construir unes referències de relació personal que tenen com a base la proximitat i l'estima. Aprenem la capital de Geòrgia, dominem el m.c.m, sabem escriure històries creatives i esbojarrades, plasmem l'art pictòric i, fins i tot, juguem a caçar conills però, estimats alumnes, a l'escola també aprenem a estimar-nos. Això, poca gent ho reconeix...

Abans que feu un judici equivocat i penseu en dues opcions immediates després d'haver analitzat les meves afirmacions (OPCIÓ A: el mestre ha embogit, l'han internat en un sanatori mental i s'ha begut l'enteniment  / OPCIÓ B: el professor s'ha adonat que és un ogre massa dur i ara ha decidit de no manar més deures i d'aprovar-nos a tots per la cara) us diré que no, que no he canviat, que segueixo sent jo, el mestre que us esperarà amb la pissarra preparada el proper dijous a les nou del matí, el mateix homenet que us seguirà burxant perquè aprengueu, el mateix homenot seriós que farà ús constant de les ironies per tal de llevar-vos un somriure, el professor que desitgeu intercanviar per la piscina i les hores interminables de l'estiu torrats al sol...

Abans que feu un judici equivocat us he d'advertir que segueixo sent jo. He d'admetre, però, que US TROBARÉ A FALTAR AQUESTS DIES SENSE VOSALTRES...

Després d'aquesta última lliçó del dia, us faré un petit regalet...
Amb l'ajut dels vostres pares i familiars (si ho desitgen) podeu visualitzar els següents documents musicals històrics. Són vídeos que contenen joies de la música dels anys 80, autèntics fenòmens de masses nacionals i internacionals. De ben segur, la interpretació (potser emocionada) dels vostres pares serà completament diferent de la vostra.
Au... A gaudir!