UNA CRUÏLLA QUE ENS FA DUBTAR ÉS UN NOU CONEIXEMENT.
LA COMPRENSIÓ, PERÒ, ÉS LA VERITABLE PORTA D'ENTRADA.
RC77

diumenge, 30 de gener del 2011

30 DE GENER... NOMÉS UN RECORDATORI!

Ungrupunit             SOSES

Avui és diumenge... I és festa! (ara mateix endevino l'ampli somriure dibuixat als vostres rostres...)
Qui més qui menys roman a casa, aixoplugat per l'abraçada del confort que li proporcionen el sostre i la calefacció, el sofà i el sopar a taula, tot a punt i a l'hora, sense trasbalsos...
Avui, però, segons marca el calendari, és el DIA ESCOLAR DE LA NO VIOLÈNCIA I LA PAU... I no anem a l'escola!
Tots recordem la commemoració que divendres vàrem dur a terme al col·legi. La comunitat educativa es va avançar a la celebració oficial del DENIP atès que el dia en qüestió coincidia amb el parèntesi de descans setmanal. Petits, mitjans i grans vam gaudir del manifest a favor de la pau llegit pels alumnes de Sisè, ens vam delectar amb l'Oda a l'alegria interpretat per una munió de flautes i xilòfons en dansa, vam tenir l'oportunitat de cantar-ne la lletra i de sentir-nos, potser, més propers a aquesta realitat tan ansiejada.
Tot allò, l'acte commemoratiu, fou només un instant, un moment d'alegria i de reflexió com tants d'altres n'hem viscut a l'escola.
Ara bé, després de la celebració, ens hem aturat a pensar si realment desitgem la pau també a la nostra vida? Treballem per tal de construir-la i de fer-la sòlida dins el nostre cor i dins la nostra ment? Creiem en la pau? Sabem què vol dir arribar a acariciar-la?
El treball que vam dur a terme el proppassat dilluns, com bé sabeu, conclogué amb la idea que la PAU escrita i interpretada amb lletres majúscules potser no ha existit, no existeix ara ni existirà mai en el futur. La vam qualificar d'utopia desitjable, impossible de materialitzar. No obstant, lluny d'anar-nos-en buits i desesperançats, vàrem també deixar clar que és possible de caminar cap a la pau tot fent una sèrie de passos:
- Respectar els fets i reservar les opininions personals.
- Allunyar la discriminació del nostre entorn vital.
- Foragitar qualsevol que carregui la culpa que ha d'anar sobre les seves espatlles sobre una víctima innocent.
- Evitar l'acusació racista.
- Fomentar el diàleg i la mirada neta.
- Reconèixer que hem de saber i voler estimar-nos els uns als altres.

Aquesta galeria fotogràfica tanca la reflexió sobre el dia de la pau. LA PAU, ARA I SEMPRE! Ah, no us oblideu de visualitzar el vídeo de les Macedònia (Caminant cap al teu cor).


 

















5 comentaris:

Anònim ha dit...

Les otos estan bé...
I la música tot i sent els teus gustos no està mal...

Professor Ramon ha dit...

Estimat "amic anònim"... Ja veig que ocultes el teu rostre rere una paraula, "anònim", la qual literalment vol dir "sense autor conegut". He de puntualitzar que el vídeo no respon inicialment als meus gustos, però no puc negar que m'agrada. Si l'has escoltat amb atenció, t'hauràs adonat que la cançó exposa un dels valors propers a la pau: el valor de l'amor i l'amistat. És per aquest motiu que he decidit de penjar-lo i compartir-lo, amic anònim...

laura ha dit...

esta be pero la cancó es molt ...

Professor Ramon ha dit...

Molt bé, Laura...
Així m'agrada, donat suport a la Maria!!!
Que Déu ens agafi confessats!
Quina colla!

Oriol ha dit...

Acabo la oració l'oració de la Laura: la cançó es molt... curci!!