UNA CRUÏLLA QUE ENS FA DUBTAR ÉS UN NOU CONEIXEMENT.
LA COMPRENSIÓ, PERÒ, ÉS LA VERITABLE PORTA D'ENTRADA.
RC77

dilluns, 25 d’abril del 2011

AMB LA MONA AL COS...

Ramon Castells  MESTRE DE L'ESCOLA JAUME MIRET      SOSES

Les aromes del  tendre verd dels camps encara infantons del Baix Segrià, els efluvis despresos de les carns i les verduretes rossejades a la brasa i avui també els agosarats borrissols viatgers que s'escapen del cor dels pollancres vora el riu i arriben fins als narius per a fer-nos sortir gràcilment de polleguera, han amanit de ben segur el nostre dia de la mona, una jornada amb molts punts de coincidència en tots i cascun dels masos i torres dels nostres pobles però alhora amb aquell punt d'indentitat individual que els savis manipuladors de les graelles i els experts en això de fer foc i brasa aporten i que converteixen cada nucli rural on hi ha una família o un grup d'amics reunit en un veritable centre logístic culinari i festiu inimitable.
A hores d'ara, qui no té ja la mona al cos, qui no ha digerit ja les llepolies tradicionals o industrials? La mona... Mmmmm! Que n'és, de bona.
I després de la mona...? L'endormiscament a sobre la caixa de fruita o la cadira mal encolada del mas? El passeig, potser? El partit amb la panxa plena? El llibre? La declaració d'amor amb les mans entrellaçades? La conversa reposada sense clares intencions ni objectius a banda d'aconseguir amb paraules i somriures que el temps de sobretaula no s'esgoti i l'avui no s'acabi mai?
Quantes opcions!
Jo tinc, també, la mona al cos...
He gaudit i compartit una deliciosa estona amb els qui estimo.
He de de confessar, però, que avui m'he llevat d'hora, com cada dia, per tal de planificar el demà abans de gaudir de l'avui el qual ara, amb el cel ennuvolat i grisot, amenaça de caure'm a sobre i d'enviar la fosca abans d'hora. Sí, just abans d'iniciar la jornada de mona he posat els cinc sentits de cap a la feina per tal de tenir-ho tot ben lligat i preparat per demà, quan les portes de l'escola em tornaran a rebre i la normalitat deixarà enrere un dia de festa més, un altre record engolit al sac.
Alumnes... Estimats alumnes, amb la mona all cos, no us deixeu pas entabanar. Reviseu agendes, quaderns i bosses. Doneu les darreres puntades amb l'agulla -que és el vostre llapis- als deures. Feu la darrera ullada als assumptes que a partir de demà tornaran a ser importants. Enfilem el darrer trimestre...
Amb la mona al cos, us espero.
Fins demà...

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Ya sa acabat la festa de semana santa pero millor pk aixi aniran pasan els dies i ja estarem a lestiu !!!!!!!!!!!!!!!

maria ha dit...

i continuo la teva frase, a l'estiu i a l'instituuuuuut!!!!!!!!

JOSE ha dit...

A L'INTITUT A L'ESTIU

font ha dit...

visca la mona