UNA CRUÏLLA QUE ENS FA DUBTAR ÉS UN NOU CONEIXEMENT.
LA COMPRENSIÓ, PERÒ, ÉS LA VERITABLE PORTA D'ENTRADA.
RC77

divendres, 13 de maig del 2011

VINGA VA... UN REGALET!

Ungrupunit         SOSES

Cap de setmana. Temps de descans, de lleure i de reflexió.
El proper dilluns ens desplaçarem a la ciutat comtal, a la capital de la nostra comunitat autònoma, a Barcelona, per tal de poder compartir la darrera activitat pedagògica conjunta externa al recinte escolar.
Desitgem que el recorregut per l'Aquàrium, el visionat a l'IMAX, el traçat pel port a bord de la tradicional golondrina i també el viatge amb l'AVANT puguin resultar, per sobre de tot, satisfactoris i profitosos. Alhora, confiem que els nostres llaços es puguin estrènyer un xic més... Aquest cop, us ho prometem, sense deures ni controls (un dia es un dia, no...?)
Ah... Una coseta més. Com que a l'aula d'informàtica heu utilitzat un arxiu musical que us ha cridat l'atenció (de primer, com sempre, heu remugat i expressat el vostre desencís, però després heu caigut en el parany de la deliciosa música dels anys vuitanta), us deixem el vídeo que conté l'esmentada melodia perquè pugueu gaudir-ne.
Apa, a ballar!
Bon cap de setmana.
El nostre cor i el nostre pensament, en solidaritat amb les víctimes i damnificats del moviment sísmic de Lorca (Múrcia).


6 comentaris:

Anònim ha dit...

que vas a compara entre akesta cnco i danza kuduro...

Joel Del Olmo ha dit...

Hola Ramon! feia dies que em volia passar per aquí, però no trobava el moment adient per fer-ho... de quin grup es tracta? la cançó m'ha agradat sincerament, fas bé en mostrar aquesta cara de la música que possiblement no coneixien els teus alumnes, és lògic que els encantés, la bona música, sempre ho serà! :) per cert, al final vaig quedar 4rt accèsit al concurs periodístic Josep Pernau (cinquè de sis), però bé, estic molt content de totes maneres! :) Aquí et deixo una enllaç del web de l'institut (IES Maria Rúbies) on pots veure la foto que ens van fer a la paeria i que va sortir a diferents diaris locals, i també et passo l'article d'opinió amb el qual vaig quedar finalista! ^^

http://agora.xtec.cat/iesmariarubies/intranet/

http://ime.paeria.cat/programes_educatius/educacio_abast/premi_pernau/textos/VEdicio/JoeldelOlmo.pdf

A propòsit, si tens temps i ganes, pots mirar el vídeo que hi ha penjat al mateix web de l'insti, i veure com recito una de les meves poesies que van ser guardonades! Aprofitant l'entrega de premis literaris dels distints concursos de l'institut per Sant Jordi, em van fer un tipus d'homenatge (molt especial per mí, de veres), i bé, espero que t'agradi!

PD: els Lakers han sigut eliminats per 4-0 a la segona ronda dels Playoffs contra els Mavericks, una llàstima la veritat, després dels 2 últims anells guanyats de forma consecutiva...

Joel.

Professor Ramon ha dit...

Apreciat Joel. He tingut temps i sobretot -tal i com apuntes tu en el teu comentari- ganes de visualitzar la fotografia i el vídeo i de llegir la reflexió que vares presentar al premi Josep Pernau. A banda de donar-te novament l'enhorabona per la teva excel·lent tasca i de reconèixer la valentia de posar-te al capdavant d'una ploma (ara, ordinador) per tal d'abocar una interessant reflexió d'actualitat, m'agradaria expressar la meva total conformitat respecte de l'afirmació que efectues en un dels paràgrafs de l'article: Som animals irracionals malgrat diposem d'un desenvolupat i admirable cervell. El gregarisme que hauria d'ésser preponderant entre els membres de l'espècie humana queda desdibuxat i desvirtuat davant la imperiosa necessitat d'excloure, d'aillar, de fer els ulls clucs i d'aixafar l'altre -anònim o conegut- per tal d'ésser més forts.
Espero que segueixis endavant en el món de la creació i de l'opinió. Recorda que qualsevol paraula escrita disposa del suficient valor inherent tan sols pel fet d'haver-la produït com per tal de merèixer el dret a ésser llegida i/o considerada per d'altri.
Abans d'acabar, dintre del mapa de sensibilitat del poema que ens regales al vídeo, en destaco la imatge El silenci fou resposta en els fulls del bloc i, sobretot, El silenci és el ressò dels pensaments. Metàfores profundes. Pensaments contundents.
Ànims!

Joel Del Olmo ha dit...

Moltes gràcies per les teves paraules, però, què me'n dius de la cançó que vas penjar?

Professor Ramon ha dit...

La cançó es titula The way to your heart, del grup americà Soulsister.

redouan ha dit...

sou amics eee:
professor la musica es bonica pero sempre sira la moio danza kuduro