Amic del Josep, de la Laura, de la Maria, de l'Abel, de l'Isaac, de l'Oriol, del Redouane, del David, del Hassan i del Mouhcine.
Estimats alumnes, amics meus; apreciats mares i pares de les alumnes i dels alumnes...
Senzillament, GRÀCIES per tot.
Gràcies per aquests dos anys en què m'heu fet confiança. Gràcies per haver dipòsitat la més preuada de les inversions amb què compteu ara mateix -les vostres filles i els vostres fills- a la caixa d'estalvis de la meva aula. Amb elles i amb ells he compartit moltíssimes coses a banda dels deures i les hores interminables d'estudi. He compartit el creixement personal, l'apropament humà i una estimació que -ironies a banda- sempre hem demostrat mútuament.
Ungrupunit tanca el seu cicle, però no la porta. La més gran de les satisfaccions que pot recollir un mestre és la de saber que els seus nois i les seves noies se l'enduen a dins, a la ment i al cor, i n'utilitzen el model per tal de seguir formant-se i creixent.
És per aquest motiu que avui, finalment, se m'ha escapat la llàgrima. Profundament content pel detall que heu tingut amb mi -l'obsequi que m'heu fet arribar és preciós-, aquesta llàgrima prové de la part del meu ésser que no vol de cap manera que els alumnes emprenguin el vol. En silenci i seriós com sempre he après a estimar-los i crec que ha arribat l'hora de confessar que la profunditat d'aquest sentiment ha estat tan intensa que ara em costa moltíssim de dir-los adéu. En conseqüència, els dic a ells i us dic a vosaltres, pares, fins ben aviat, fins d'aquí a una estona. Fins quan vulgueu. La porta de la meva aula restarà sempre oberta; sempre.
Us porto amb mi.
Professor Ramon. Amic d'Alcarràs.
Com que avui he hagut d'atendre durant tot el matí en David, tingueu en compte si us plau les següents consideracions:
A- Demà dijous seré a l'escola a les 9:00 i m'agradaria, alumnes, que vinguéssiu a l'aula per tal d'acomiadar-me de vosaltres (prometo no manar deures) i donar-vos un full important.
B- Les notes definitives les haureu de recollir en dia trenta de juny (dijous) a partir de les 10:00 hores.
C- MOLT IMPORTANT! Parlaré amb la Mar, la mare de la Maria, per tal de canviar la cita a la famosa piscina (No m'ho puc creure!), la qual estava fixada pel diumenge 3 de juliol (en aquestes dates sóc fora, de boda) i que en cap cas penso deixar escapar. Em ve molt de gust compartir una vetllada amb vosaltres i amb els pares.
Un cop hàgim aclarit la data, ja farem córrer la nova cita. Podeu fer els comentaris que cregueu oportuns.
Moltes gràcies pel regal. Moltes gràcies per la vostra comprensió paciència. Pares, gràcies pels vostres fills.
18 comentaris:
sembla que estigui content que s'acabo la primaria pero estic molt trist de que s'acabo la la epoca de la primaria.
professor et fare a falta!!!!!!
quan començo la escola (al eso)tots el dimecres i devendres et vindre a veure i si puc uns altres dies bueno et fare molt a falta gracies per tot mestre gracies
que aniras tu sol al la piscinnna de la maria
Moltes gràcies a tu. Com t'ho podria dir?. "vostè les té totes". Estic molt contenta de que t'hagi emocionat el regal. No és res més que una mil.lèssima part del que tu has fet i donat pels nostres fills.
Ja quedarem per cita de la piscina.
I quan vulguis em fas la correció del text "Fent memòria" i ho passo a net.
Fins avitat.
Redouan:
A la piscina de la MAria és per anar-hi tots els de la classe amb els pares. Quan triem un dia ja t'ho direm. També farem una mica de berenar sopar.
Mar...
El text "Fent memòria" és, senzillament, genial, i té molt de valor per mi. No necessita correcció, sinó simplement un bon aplaudiment. El guardaré sempre, en pots estar segura.
Ja em direu la nova data, si és que una nova data és possible.
Comparteixo el teu acomiadament:
Fins aviat!
He treballat a gust amb els vostres fills. He complert la meva obigació professional tan bé com he sabut i sempre amb estima cap als nens.
Abraçada!
professor, jo solsament et vull dir tres coses, gràcies per haver pogut compartir aquests meravellosos dos anys amb tu, gràcies per transemtre'ns la teva experiència en la vida que crec que en alguns casos servirà de molt i per acabar dir-te gràcies per fer-nos adquirir el màxim de coneixements(que són molts) que tu ens has ensenyat.
Hola Ramon:
A mi també m'ha caigut una llagrimeta quan he llegit l'escrit. Les gràcies te les donem a tu per aquests dos anys que has dedicat als nostres fills i poder compartir la seva educació. Et trobarem a faltar ells i nosaltres.
Aquí també tens uns amics. Fins aviat.
Moltes gràcies a tu. I que sàpiguis que no ets l´unic emocionat , jo també ho he fet al llegir el teu escrit al bloc.
Hem vas dir que vas veure on vivim tots, també saps on treballem alguns, tinguis present que si et fa falta alguna cosa per soses, ja saps on trovar-nos.
Ja quedarem pel dia de la piscina, i tant que es pot canviar el dia.
Fins aviat.
Marta.
Ramon...
Una nova cita és possible. El dia de recollir les notes mirarem de venir totes les mares a la mateixa hora, i així, juntament amb tu, triarem un dia.
Per cert, que tal la talla de la roba? Si ho vols canviar, tens el ticket regal.
Bona nit.
gracies per tot lo que has fet professor fa 2 anys
a tu tambe maria per convidar-nos a la teva piscina que te un altre nom:
imperi Flix
A TOTES I A TOTS...
Acabo d'arribar de la cloenda de la tertúlia literària que encara comparteixo amb pares d'alumnes i exalumnes de l'escola Joan Maragall de Lleida. He fet tard i no he pogut respondre els vostres comentaris. Disculpeu-me.
Us vull explicar quelcom que m'ha fet sentir orgullós aquest vespre, abans de l'inici de la teertúlia.
M'he topat a la Plaça de l'Esplai (La Bordeta) amb una alumna que vaig tenir fa quatre anys i que enguany cursa tercer d'ESO. M'ha fet molta il·lusió veure com se li han il·luminat els ulls quan les nostres mirades s'han creuat. Aquesta noia m'ha dit que els primers cursos de la nova etapa li han anat molt bé i que ha aconseguit notes molt altes. No tant per les notes sinó més aviat per la seva educació, per la manera de parlar i pel fet d'haver pogut veure que els valors que vam treballar a l'aula encara romanen presents en ella, m'he sentit molt feliç.
Alumnes, recordeu el que us he repetit en reiterades ocasions: el camí d'aprenentatge no només es vesteix de coneixements; allò més important és que sigueu bones persones, correctes en el tracte personal, i cal que agraïu aquest fet al saber fer de la vostra família.
Volia compartir aquesta trobada amb tots vosaltres.
Agraeixo els vostres comentaris i repeteixo un cop més: he complert amb la meva obligació, no per obligació estricta, sinó també per estimació.
Com que jo el meu rollazo el vai escriure en: comença el compte enrere!, ara sol puc dir adeu blog! adeu Ramon i adeu Jaume Miret!
Maria...
El bloc restarà sempre obert. Malgrat caldrà suprimir bona part de les entredes per tal de renovar l'espai, restarà accessible per a qualsevol persona i sempre hi podreu fer aportacions.
Ah... No has d dir adéu, has de dir fins ara.
Ei, nois...
Em sembla que jo també tinc alguna cosa a dir-vos donat que vosaltres vau ser els meus primers alumnes ara ja fa cinc anys quan vaig arribar per primer cop a Soses. Fèieu segon amb la senyoreta Rosa i jo vaig substituir-la durant un parell de mesos. Vaig tenir l'oportunitat de començar amb vosaltres les primeres taules de multiplicar mitjançant "xapes", ho recordeu? Jo sí, amb molt carinyo, encara éreu petits. Sempre heu estat un grup especial, petit però gran. D'altra banda he tingut l'oportunitat de treballar personalment amb alguns de vosaltres a l'aula d'acollida: Redouane, Mouhcine i Hassan. Em sento orgullosa de la feina feta i de que ara per ara la vostra llengua també sigui la nostra. Tot i que us vaig dir a alguns que sou una miqueta "sosos" també penso que sou genials i encantadors. Us volia donar també les gràcies perquè m'he sentit molt apreciada per vosaltres durant aquests anys. Però ara, com a vosaltres, també arriba el meu final a l'escola. Em sento trista perquè Jaume Miret és casa meva, us trobaré a faltar a tots, als alumnes, als mestres, els espais... Ho trobaré a faltar tot.
A tu, "professor Ramon" també et trobaré a faltar. Ha estat un plaer i un luxe treballar amb tu i compartir màteries i alumnes. Tot i que t'estimo amb bogeria i crec que ets l'home més atractiu del món també penso que ets el millor professional que he conegut mai. He aprés moltes coses al teu costat. Deixa'm dir-te que em sento afortunada d'estar cada dia al teu costat.
Només em resta dir: Fins aviat! Ens tornarem a veure!
Hola Noemí:
Quanta emoció aquets darrers dies!!!
He acabat de llegir el teu comentari amb un nus a la gola. Milions de gràcies per tot.
AH!!! i pel "professor Ramon" no pateixis dona sempre estarà al teu costat, no pensaràs fer-lo venir a alcarràs al cole que aniràs tu, oi?
A ell deixa´l a Soses que ja conto si serà algun dia professor de la Núria.
Fins aviat.
Marta.
Hola Noemí...
La veritat és que jo ja no em recordava que vas sustituir a la senyoreta "Rosa" a segon. Aquesta menòria ja comença a fallar.
Quant he llegit el teu comentari tenia un somriure al llavis i dels meus ulls rodava unes llàgrimes. És molt bonic el que li has escrit al "professor Ramon". Ell també té molta sort de tenir-te a tu i der ser tant valenta de fer aquesta declaració d'amor en "públic". No pateixis que aquí a Soses ja te'l cuidarem bé.
Si algun cop t'has sentit decepcionada amb nosaltres ja ens perdonaràs, però res més lluny de la nostra intenció.
Moltes gràcies per tot i fins aviat, al cole o a la piscina de "l'imperi Flix".
Gràcies.
moltes gracies per tot profe perque si no fos per tu no sabria gaires coses que he apres i moltes graacies per aberte estat el ultim dia amb mi i que no aiguis pogut fer res del que haguesiu fet gracies pel esforç tant i tant gran que has fet per mi que tinguis un estiu maravillos que thel mereixes mes que mai i ja tanire escribin de com me anira el institut. dew i fins abiat.
Publica un comentari a l'entrada