Ramon Castells AMIC D'UNA GRAN FAMÍLIA SOSES
La família ha crescut. La família s'ha vist incrementada gràcies als fruits que s'han desprès de la coneixença mútua. Ara, la família som una bona colla d'amics.
Gràcies a les càmeres fotogràfiques i a les intrèpides reporteres (la Mar, per cert, no va ser capturada pels objectius...), exposem a continuació el testimoni gràfic de la vetllada que va tenir lloc el proppassat cap de setmana.
Estones meravelloses, deliciosament compartides, que ens han de servir, ara i sempre, per a mai oblidar.
NO US OBLIDARÉ. A CAP DE VOSALTRES.
Faré tot allò que sigui al meu abast perquè el pas del temps no esborri els moments que hem viscut junts a l'escola i al poble.
GRÀCIES.
 |
| FENT PETAR LA XERRADA A LA FRESCA |
 |
| LES ARTISTES! (LA MAR S'AMAGA RERE LA CÀMERA) |
 |
| LA DARRERA CLASSE...? I ARA! MESTRE I ALUMNES PER SEMPRE! |
 |
| ATAC A TRAÏCIÓ A LA PISCINA: UN "FOTIMER" CONTRA UN! |
 |
| EL PARTIT EN CAMP REDUÏT: MINIESTADI FLIX |
 |
| SUBLIM, AMBROSÍAC, EXCEL·LENT... |
 |
| A TAULA. PER UN BON MUNT D'ANYS! |
 |
SORPRESA ALS "NUVIS", ONZE ANYS DESPRÉS.
EL PASTÍS DE LA MARTA, UNA DELÍCIA PER ALS SENTITS |
 |
| UN GRAN GUIÓ... PETÓ A SOBRE DEL BANC |
 |
| LES NENES... LES MÉS MAQUES! |
 |
| PRINCESES |
 |
| DOLCES AMISTATS PERILLOSES...? NOOO... DOS GRANS CORS! |
6 comentaris:
Va ser millor del que pensava... Serà una pena que borris tots els nostres articles i les fotos k tenim en aquest blog...
Estimada Maria...
No els esborraré pas, els vostres articles.
Inicialment, el bloc conservarà totes i cadascuna de les aportacions que heu efectuat.
Aquest espai anirà creixent any rere any. L'únic que pot succeir és que "blogspot" limiti la capacitat del bloc i m'obligui a alliberar llast (és a dir, a aprimar el nombre d'articles i d'imatges). Si aquesta situació arriba a produir-se, eliminaré les intervencions més antigues i també les "menys importants".
No pateixis...
Us vull tenir ben presents.
Ah... Vosaltres heu promès de seguir fent comentaris. M'interessa saber com us aneu adaptant a l'ESO.
No us oblideu de mi.
Jo no m'olidaré de vosaltres.
No trankil professor yo no moblidare de tu! I sino tinc la meva mare i la celia per recordarmeu!
Ai... Maria... Trapella...
Ja veig que deus estar rient... Aquell somriure irònic amb els ulls plens d'espurnes brillants...
Com és això que "la meva mare o la Cèlia ja m'ho recordaran"???
De seriosa a riallera... Jo sí que em recordaré de vosaltres!
professor yo et trobare a faltar pero tu ens recordaras?¿?¿¿?
Abel...
És clar que sí!
No en tinguis cap mena de dubte!
Abraçada!
Publica un comentari a l'entrada