Finalment, el dia vint-i quatre ens obre les portes embolcallat dins un xal d'espessa i tradicional boira, la boira pròpia de la terra ferma, característica de les nostres contrades. Avui, la nit de Nadal ens tornarà a sorprendre a totes i a tots, tornarà a activar les nostres il.lusions i, potser, a renovar també les nostres esperances. Avui, nit en què és preceptiu desfermar la joia i badar boca contemplant el rostre il.luminat dels més menuts davant els papers de regal estripats amb golosia, aturem una estona els ritmes que ens són imposats i reflexionem un xic sobre els valors i l'impacte que les tendències socials generen en les ments i també en les rutines i dinàmiques dels nostres nens.
Cal que extraguem una conclusió vàlida d'aquesta meditació i ens preguntem: REALMENT ÉS EL QUE VOLEM?
Us convidem a llegir, mares i pares, la següent aportació que hem trobat al diari EL PAÍS
3 comentaris:
Mestre avui el page venia a recollir les cartes i jo anat e vist el meu vei i li e preguntat que vols per els reis i m'ha resumit la carta i a demnat un munt de coses.I jo penso pobres pares crec de el munt de coses sol comprar 1 o 2 coses crec que jo me passara el mateix.A tu no ta passat a la teva joventut????????
Achraf...
la il·lusió amb què els nens elaboren la seva carta és molt sana i clarament recomanable. És necessari, el fet d'alimentar aquesta il.lusió. Ara bé, al costat d'un nen il·lusionat hi ha d'haver uns savis de l'orient coherents i atents davant les autèntiques necessitats dels infants i, sobretot, mesurats pel que respecta al nombre de joguines que la quitxalla necessita.
ACABEM DE PASSAR MOLT BONES FESTES!
hola ramon soc la ilham i com sempre segueixes posan coses a per sert nosaltres tambe fem lo de l'apadrinament lector
Publica un comentari a l'entrada