Arrel del colpidor succés que ha tingut lloc a l'institut Joan Fuster de Barcelona, avui la nostra classe d'Educació per a la Ciutadania s'ha convertit en un trampolí emocional des del qual els nostres discents han pogut fer sentir la seva veu i exterioritzar paral·lelament els sentiments més sincerament arrelats dins el cor.
A banda dels minuts de reflexió en silenci que hem respectat col·lectivament al pati, la tarda ha estat presidida per un diàleg obert en què hem analitzat en profunditat els lamentables fets que són malauradament obligatòria portada les darreres hores i que en definitiva ens mouen a fer un examen i una revisió del panorama actual en què viu immersa l'adolescència del nostre país.
Els conflictes d'interessos, les preferències i cabòries personals, els neguits i passions amagades, les decisions premeditades, estudiades o bé considerades a cop calent, el procés formatiu i de socialització dels nostres joves i de les nostres joves, i l'actuació sobre l'escenari d'un infortuni no volgut ni desitjat han estat els eixos de treball durant l'hora dedicada a Ciutadania.
A banda de fer-nos ressò de les darreres informacions retratades als mass-media, hem dedicat una franja de temps prudent a escriure una breu reflexió escrita -en la més íntima esfera de la dissertació personal- on hi han quedat plasmats els sentiments de cadascú i aquelles paraules de condol, de consol i d'ànim que d'alguna manera o altra hom voldria fer arribar als familiars, companys i persones més properes al professor traspassat.
Volem fer-vos partícips d'algunes de les aportacions que han estat extretes de l'urna on prèviament cadascú, de forma anònima, les ha introduïdes.
<<En aquests moments sento empatia cap als pares, alumnes i mestres del centre barceloní. M'agradaria poder demanar als pares que no estiguin tristos, perquè el seu fill ha mort sent un valent i protegint una companya de professió. M'agradaria poder reconfortar els alumnes i professors perquè puguin continuar endavant sempre amb el company mort al seu cor>>
<<Ara mateix sento molta tristesa, dolor, impotència i pena davant d'aquest succés. És una situació molt dura per a totes les persones que han estat presents o no en el fet. M'agradaria que això no hagués passat; és molt trist pensar que un home hagi pogut morir d'aquesta manera>>.
<<He de dir que sento molt dolor. Si jo estigués al costat de la família del professor mort, els consolaria sense dubtar-ho. M'agradaria que les persones més properes al mestre pensessin en ell, en els bons moments compartits, amb l'objectiu de tirar endavant>>.
<<Pena i tristesa per les persones afectades; això és el que sento. M'agradaria que el pas per aquests moments durs fos ràpid. Us dono tot l'amor i confiança que pugui aportar-vos des de Soses>>.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada