La preparació del Dia de la No violència I la Pau (DENIP) ens ha portat a compartir aquestes darreres setmanes un treball d'observació, reflexió i i conscienciació sobre quines són les posicions que ocupem al món, i quina és la situació per la que malauradament han de passar milers i milers de persones refugiades que han hagut de desplaçar-se per tal de buscar refugi i aixopluc a causa d'infortunis i episodis de violència, de discriminació i de rebuig absolutament intolerables.
Des de la nostra posició privilegiada, hem mirat d'entendre els seus ulls, les seves veus, les seves petjades... Ens hem apropat al seu sofriment i també hem entès els seus somriures (perquè, malgrat tot, els somriures poden ser -i, fet i fet, són- un bàlsam dins les difícils situacions que estan vivint).
5 comentaris:
La canço molt divertida.A les fotos estem tots molt guapos i perfectes👌👌😘
Dimarts podrem exposar la reflexió que vàrem consensuar a l'aula. Certament, fou molt interessant i alliçonadora.
Gràcies, alumnes!
Endavant. Sempre obrint portes!
Que guapos que hem quedat.😄😄
La canço es molt divertida i molt bonica,la mateixa opinió que la Bruna.
Que guapos que hem quedat.😄😄
La canço es molt divertida i molt bonica,la mateixa opinió que la Bruna.
Genial, Salsabil!
Una bona manera de tenir ben present el treball de reflexió i de creació de preguntes sense resposta que hem desenvolupat a l'escola.
Endavant!
Publica un comentari a l'entrada